Propuesta – assablearisme – de la sub-sub comisión “Com”

Publicado: junio 4, 2011 en PROPUESTAS

Aquest document ha estat redactat per alguna gent de la sub-sub-comissió del Com? d’autoorganització. És un esborrany per debatre’l fins al 7 de Juny.

salut!

PROPOSTA DE COORDINACIÓ ELABORADA PER LA SUBCOMISSIÓ D’AUTOORGANITZACIÓ I DEMOCRÀCIA DIRECTA DE L’ACAMPADA DE PLAÇA CATALUNYA

Potser és bonic, autocomplaent, dir que ja ens estem organitzant mitjançant mètodes assemblearis, formes que respecten totes les opinions sempre i quan aquestes parteixin de no voler imposar-se a les altres. Potser és bonic, però és irreal.

Un monstre es barall adins nostre trepitjant els impulsos que ens forcen atrobar-nos de manera genuïna amb l’altre. Un monstre que recull el llegat dels automatismes que ens han anat inculcant i dels quals ens és dificil, ara per ara, desempallegar-nos. És per això que debem ser sinceres amb nosaltres mateixes; encara estem aprenent, tenim voluntat, pero encara no sabem com fer.

Veiem que és l’assemblearisme i la seva inherent horitzontalitat el que ens permetrà establir llaços comunicatius entre totes aquelles persones que volem construïr un altre món a l’hora que ens enfrontem a l’actual que ens condemna, aconseguint així decidir activament sobre la nostre vida en col·lectiu en comptes de que altres ho facin per nosaltres. Si, creiem en l’assemblea, però seria ingenuu  pensar que hem nascut ensenyades.

L’assemblearisme dogmàtic té les seves limitacions i, si no anem en compte podem convertir-nos en allò que tan hem estat criticant aquest dies. Quantes de les nostres companyes de viatje somien en fer de l’Assemblea general de Plaça Catalunya l’organ de màxima expressió del moviment que s’ha iniciat? Vigilem, perquè podem convertir Plaça Catalunya en l’emulació d’aquell Parlament que tan critiquem. Quantes de les nostres companyes, per no creure en la potència de les persones o per tenir  la possibilitat d’estar vint-i-quatre hores al dia a la plaça acaben (o acabem) generant espais que centralitzen la informació,  que organitzen l’espai i allò que en aquest succeeix i acaben (o (acabem) dirigint (o intentant dirigir) el futur del moviment? sabem que no hi ha malicia, sabem que es tracta més aviat d’un no saber fer, però, si no sabem, permetem-nos que se’ns digui, permetem-nos i donem-nos l’espai per aprendre.

Al llarg de l’acampada, degut a automatismes lligats molts cops a la pressa del moment, han aparegut comissions o subcomissions o intercomissions que -tornem a dir que de ben segur sense malícia- en comptes d’estar al servei del moviment han devingut òrgans de decissió i execució de voluntats que no eren col·lectives del moviment sinó només del col·lectiu que les conformaven. Amb això, que no se’ns malinterpreti, recolzem totalment que un grup de gent pretengui comunicar i/o informar sobre el que està vivint a l’acampada o a on sigui, però que no ho faci en nom de tot el moviment. Les nostres accions, les nostres formes de fer comuniquen per si soles de cara a l’exterior, el que hauriem de potenciar són aquells canals comunicatius que miren cap a l’interior, es a dir, cap a nosaltres, a l’hora que reforcem els vincles que permeten que aquest nosaltres sigui cada cop més gran. Comunicar és possar en comú alguna cosa. Nosaltres hem possat en comú que volem canviar el món.

És per tot això que, per potenciar la comunicació horitzontal (assemblea) i la pressa de decissions per part de les pròpies afectades i/o interessades proposem:

  • • Els mecanismes de descentralització del poder s’haurien d’aconseguir mitjançant l’horitzontalitat i la pràctica de les assemblees de base (de barris, col·lectius, comissions temàtiques, etc.)
  • •  Entenem com assemblea l’espai que permet la discussió i el debat en igualtat entre totes les membres que la formen.
  • •  Les afectades per una problemàtica o tema concret seran les que realitzaran les propostes, debat i consens a les seves respectives assemblees circumscrites territorialment que haurien de ser recolzades solidàriament per la resta del moviment. Si hi ha una mobilització, acció, activitat o problemàtica en general en un barri, centre de treball, etc. han de ser els afectats els que decideixin sobre el mateix. El límit  de la decisió final per a dur a terme els acords seria l’assemblea en la base, aplicant el principi de la democràcia directa, llibertat i autogestió que, com ja hem dit  s’hauria de circumscriure temàtica o territorialment  als afectats per la qüestió que es debat.
  • •  En cas de que sigui un tema controvertit o que no hi hagi consens clar, no es tirarà endavant sinó que es tornarà a debatre i en última instància es podria acceptar la postura majoritària sempre i quan es tingui en compte que l’acord no serà vinculant, i el col·lectiu minoritari podrà lliurement dur a terme la seva proposta sempre i quan no vagi en prejudici del col·lectiu.
  • •  Si les decisions de les assembles s’han de traslladar a un àmbit territorial més ampli s’escolliran portaveus que traslladaran els acords a que s’han arribat a un plenari per a consensuar o treure amplia majoria, no tenint potestat aquests portaveus de canviar les decisions de les respectives assembles. Com s’ha dit abans, els acords no seran vinculants i el col·lectiu minoritari podrà lliurement dur a terme la seva proposta sempre i quan no vagi en prejudici del col·lectiu. En cas de no arribar a un acord, es tornaria a les assemblees de base per a un nou debat.
  • •  Les propostes que afectin als diferents col·lectius o territoris que puguin sorgir, es traslladaran al tot el col·lectiu afectat per a que en les seves assemblees puguin prendre acords per una posterior posta en comú.
  • •  A partir de l’experiència viscuda a la plaça es planteja la necessitat que no hi hagi cap tipus de filtre per tal de respectar i preservar l’autonomia de les comissions, grups, col·lectius, assemblees de barris, etc. Els seus portaveus haurien de ser rotatius per evitar la concentració de informació i poder.
  • •  L’assemblea general hauria de ser l’espai d’informació per trobar-nos, i compartir les diferents propostes i un espai per a demanar la complicitat per aquestes. I en tot cas, prendre decisions puntuals com mobilitzacions que ens afectin a totes i que no necessiten un debat molt específic ja que considerem que l’espai per a debatre són les assemblees de base degut a que, com ja hem vist durant aquesta darrera experiència a la plaça, les assemblees massives impossibiliten el debat.
  • •  Per a tenir un ampli coneixement i facilitar la participació en els debats, les actes de les assemblees haurien de ser clares i extenses en quan a les propostes, les intervencions i les conclusions arribades. Deixar constància del procés que s’ha dut a terme per arribar a l’acord. Es considera que aquestes haurien de ser de fàcil accés i amplia difusió per a que tinguem totes la màxima informació per al debat.
  • •  Les assemblees de base haurien de plantejar el calendari pels plenaris i reunions de coordinació d’acord als seus temps i les necessitats del moviment.

S’està elaborant una mapa de recursos per facilitar la coordinació del treball comú en el futur. Demanem a tots els col.ectius, barrris, comissions i a tothom que pugui aportar alguna cosa faci un llistat de contactes, recursos materials i humans, treballs i tot allò que es pugui utilitzar col·lectivament i el adreci a la parada d’autoorganització a la plaça o escrigui a autoorganizacion@gmx.es.

Aquest és un document obert a rectificacions, aportacions i ampliacions fins el dia 7 de juny que seràn recollides a  autoorganizacion@gmx.esper la seva aprovació en una pròxima assemblea general o a un plenari, que és el que considerem idoni segons el plantejament de la nostra proposta.

Anuncios
comentarios
  1. germinal dice:

    ¡Saludos! quiero hacer unos comentarios que me parecen importantes a esta propuesta que se esta debatiendo. Respecto de lo que se dice en las propuestas número 4 y 5 sobre que la minoria podrá llevar a cabo su propuesta siempre y cuando no vaya en perjuicio dell colectivo: creo que aquí el problema principal es quién decide y cómo que es lo que va en perjuicio del colectivo y qué no. Si los acuerdos que se tomen no son vinculantes parece que no se quiere que una mayoria decida, por eso se habla de consensuar.Con ello se desnaturaliza uno de los lemas del movimiento de mayor democratización, pues ¿ quién decide que hay consenso más allá de una mayoría, admitiendo que para cuestiones clave quizás debiera ser cualificada?, ¿cómo se mide ese presunto consenso? . Por otra parte en el punto 8 creo que se da una visión de lo que puede ser una asamblea masiva, al negar que pueda caber en ella el debate, Eso depende cómo se entienda la asamblea masiva. Si la asamblea fuera via internet, no teniendo una hora tan estrechamente fijada y un espacio físico limitado entonces no hay esa presunta imposibilidad de debate sino que este puede ser más reflexionado ,por ejemplo durar unos días, y funcionar mejor incluso que una asamblea de base. Se habla de buscar un espacio para la asamblea, pero este ya lo tenemos y es internet. Sólo hace falta iniciar los pasos técnicos necesarios.La potencialidad del movimiento aumentaría además enormemente. Esto del espacio físico de la asamblea ya lo he comentado en una propuesta de replanteamiento que he enviado tanto a la comisión de autoorganización como a la de extensión creo.Por otra parte, me parece que no es prejudici sino perjudici. Un saludete

  2. 1-
    YA QUE ESTO FUNCIONA A TRAVÉS DE LAS REDES… PORQUE ESTA SUBCOMISIÓN NO ES UNA PÁGINA DE FACEBOOK Y TWITER… NADIE SE VIENE A LOS BLOGS… NO CREO QUE VAYAN A RECAVAR MUCHAS PROPUESTAS AQUI.
    2-
    SERÍA GENIAL QUE CADA VEZ QUE DEN INFORMACIÓN, TAMBIÉN LO HAGAN EN CASTELLANO.
    3-
    ESTARÍA MUY BIEN QUE EN LAS ASAMBLEAS SE PUEDA VOTAR DESDE CASA… YO NO SE.. PERO A ESTAS ALTURAS NO SE PUEDE CREAR UNA MANERA DE OBTENER RESULTADOS A TRAVÉS DE LAS REDES DE FORMA CASI INSTANTÁNEA?
    4-
    NO SE DEBERÍA LUCHAR POR UNA TEMÁTICA POR VEZ EN LUGAR DE TENER TANTOS FRENTES? ES QUE A VECES SE HABLA DE COSAS QUE EN REALIDAD SERÍA PARA MÁS ADELANTE NO?
    POR EJEMPLO: RESOLVER EL 27M.
    DARLE BOMBO A LA INFORMACIÓN DEL ROBO QUE NOS REALIZA ESTE SISTEMA
    LOS QUE ESTAMOS DENTRO DE LA ACAMPADA SABEMOS LO QUE SUCEDE PERO HAY MUCHA GENTE POR AHI QUE NO SABE! O NO CREE! O SE VUELVE INDIFERENTE! SEGUIR DESPERTANDO A LA GENTE ES LO MÁS IMPORTANTE PARA QUE EL MOVIMIENTO TENGA UNA FUERZA REAL.

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s